Mahler, l'última simfonia
La maledicció de les «novenes simfonies» es va acomplir un cop més: Beethoven, Bruckner, Schubert, etc. També Mahler va morir després de compondre la Novena, quan només havia esbossat la Desena. Una obra monumental, intensa i profunda, amb un final colpidor.
Que la Novena de Mahler parla de la mort no és cap secret. Hi ha qui l’ha batejat com a Rèquiem, per allò de ser la darrera obra acabada de l’autor o per estar inspirada en la proximitat de la mort. El cert és que Mahler també reflexiona sobre la seva pròpia vida: al llarg de la partitura hi ha una sèrie de cites musicals d’obres seves anteriors que es poden llegir com un repàs de la seva existència com a creador. És com si ens digués: «Aquí us deixo aquest llegat musical, però que consti que encara em quedava molt per explicar»...
Que la Novena de Mahler parla de la mort no és cap secret. Hi ha qui l’ha batejat com a Rèquiem, per allò de ser la darrera obra acabada de l’autor o per estar inspirada en la proximitat de la mort. El cert és que Mahler també reflexiona sobre la seva pròpia vida: al llarg de la partitura hi ha una sèrie de cites musicals d’obres seves anteriors que es poden llegir com un repàs de la seva existència com a creador. És com si ens digués: «Aquí us deixo aquest llegat musical, però que consti que encara em quedava molt per explicar»...